Cap de setmana a Cantàbria
Plats típics de Cantàbria
- El cocido montañés de Carmona: és una sopa contundent de cigrons o mongetes i verdura, carn i embotit. De fet, són dos plats en un: una sopa i un plat principal. Es prepara, com a norma, en una olla especial.
- Cocido y orujo levaniego: clàssic de la zona de Liébana. Fet amb cigrons de Potes, patates, col, xoriço, botifarra, cansalada, os de pernil, cecina i farcit.
- Els sobaos i les formatges: Per esmorzar, berenar… i per postres en qualsevol àpat.
- El peix i el marisc del Cantàbric: Prova les bocartes, un clàssic que en altres llocs s’anomenen boquerones (seitons).
- Las anchoas de Santoña: són el més conegut i les pots menjar i comprar a gairebé qualsevol lloc.
- Las rabas.
Santander
Una parada al Centre Botín amb unes vistes al·lucinants de «la badia més bonica del món», un passeig pel camí de Mataleñas per veure la platja del Sardinero des d’una altra perspectiva i unes rabes al capvespre al xiringuito del Faro Mayor, són algunes de les vostres recomanacions per visitar a la capital de Cantàbria.
Per tornar des del Far Major, si la ruta d’anada ja t’ha semblat suficient a la caminada diària, pots agafar la línia 1 de bus al carrer Arsenio Odriozola 16, que et deixa al Passeig de Pereda (al costat del Centre Botí).
Costa Quebrada
El Parc Geològic de Costa Quebrada s’estén al llarg de 20 km, i és a 15 minuts amb cotxe de Santander, entre Cuchía i la capital de Cantàbria. El que trobaràs és una ruta de paisatges de roques emergint del mar i penya-segats, que Regi i Juanra incloïen entre els llocs més bonics de Cantàbria. Genial per fer senderisme i bici. A més, és ple de petites cales d’aigua turquesa i transparent, perfectes per donar-te un bany si vas a l’estiu.
Podeu visitar també el Parc Natural Dunes de Liencres, allà al costat. Platges enormes i on no hi sol haver gaire gent.
Picos de Europa
Parc Nacional que representa els ecosistemes lligats al bosc atlàntic. Els Pics d’Europa presenten la formació calcària més gran de l’Europa Atlàntica, amb importants processos càrstics, avencs que arriben a més de 1.000 m, erosió glacial molt patent i presència de llacs. Entre els seus cingles habita l’isard, als boscos espessos els cabirols, llops i presència ocasional d’algun ós.
Al Parc habiten més de 100 espècies d’aus, entre les quals destaquen el picot negre i el gall fer, i entre els grans rapinyaires el voltor comú i l’àliga daurada. Però aquí hi ha molt més que paisatge, hi ha segles d’història escrits als pobles, a les valls, a les esglésies, a les cabanes dels ports i als seus camins.
Potes
Potes és el centre de la Vall de Liébana, i se la coneix com la vila dels ponts, un dels seus grans atractius. A més és parada del Camí de Santiago, a l’anomenada Ruta Lebaniega. Amb una estampa de postal i envoltat de muntanyes, és declarat un dels pobles més bonics d’Espanya a Cantàbria.
Costa oriental
Santillana del Mar, Comillas, Castro Urdiales, Noja, Santoña, Arnuero i Laredo
Pueblos pequeños del interior de Cantabria
Liérganes, Carmona i Bárcena Mayor.
Cascada de Aguasal
La Cascada d’Aguasal, com sol passar, és preciosa, però està una mica amagada.
Està situada al peu del Zalama, i en situar-se en un lloc una mica fronterer, podem arribar-hi per diversos llocs, però el més fàcil i bonic és des del poble de San Pelayo, pedania pertanyent a la Merindad de Montija. (també s’hi pot arribar per Irús o Las Bárcenas).
Aparquem el més a prop del camí que agafarem, a la sortida del poble de San Pelayo, després de travessar un camí estret asfaltat, hi ha una campa on podem deixar el cotxe.
El camí no està marcat, i sol estar enfangat. Hi ha diverses cruïlles de camins, i més endavant hem de travessar un petit bosc de faigs, roures i pins, i baixar-hi per després arribar a aquesta espectacular cascada formada pel riu Ordunte.
També podrem veure una perllongada cua de cavall, que abasta gairebé fins on la vista arriba.
Es pot tornar pel mateix camí, però nosaltres triem tornar per un altre, per fer una bonica ruta circular. Aquest camí de tornada és fàcil, un cop trobem una pista forestal, només l’hem de seguir.
